Visualizzazioni totali

giovedì 20 febbraio 2025

Liber Mortuorum dal Sec. XVII

Si sta costituendo un gruppo per le ricerche genealogiche in Sardegna. Gli aderenti riceveranno documenti da centri sardi e in cambio daranno i documenti del proprio luogo di residenza. Sono personalmente disponibile ad inviare per e-mail le foto di documenti degli archivi di Alghero. Chi vuole partecipare agli scambi potrà inviare una e-mail a tilgio@virgilio.it


Vediamo alcune trascrizioni del Liber Mortuorum dei Quinque Libri della parrocchia di Santa Maria di Alghero del secolo XVII. Il primo registro trovato nell'archivio diocesano di Alghero con le trascrizioni dei decessi inizia il 28 giugno 1677. Per ogni mese gli eventi sono molto pochi, riguardano solo gli adulti, in maggioranza maschi. Ciò significa che non vengono registrati i bambini e i ragazzi e probabilmente neppure tutti gli adulti.

La formula è decisamente stringata. Nalla seconda registrazione leggiamo che il 4 luglio il corpo di Antoneddu non ha avuto i sacramenti perché è morto di morte cattiva ed è sepolto nel convento di San Francesco. Non sappiamo che sosa sia la mala morte. Forse è stato ucciso?


Giugno 1677
Mes a 28 cos de Salvador Desy a tengut Los Sacraments es enterrat .... 

Juliol 1677
A 4 Cos de Antoneddu no ha tengut sacrament perque es mort de mala mort es enterrat en lo convet de san franceschy
Mes a 10 cos de Juan Carta non ha tengut sacramts per ser mort de mala mort es enterrat en la iglesia de s.ta Rusulia extra muros (poi S. Giovanni Battista)
Mes a 13 cos de Merenciana Piga ha tengut los sacram.ts es enterrada en San Franceschy
Mes a 15 cos de la sogra de cavallery ha tingut los sacram.ts es enterrada en la Misericordia
Mes a 19 cos de Madalena fenu ha tingut los sacraments es enterrada en tomba de la cathedral

Dia 6 a Mor 

Mes a 24 cos de Symioni Corcu ha tingut los sacraments es enterrat en la cathedral
Agost 1677
P.r A 6 cos de Pere Ninoy no ha tingut ningun sacrament per esser mal mort es enterrat en la Misericordia
Mes a 10 cos de Andria Corachia ha tingut los sacraments, es enterrat en la Misericordia
Mes à 29 cos de lo fill de Bantini Melis no ha tingut ningun sacrament perque es mort de repent, es enterrat en la Misericordia
7bre 1677
p.r à 3 cos de m.a de masty? Ha tingut los sacraments es enterrada en S.ta Maria
8bre 1677
P.r à ii cos de Juan Bap.ta Sarrun ha tingut los sacraments es enterrat con s.t fran.ch
Mes à ii cos de Pauli Campus ha tingut sacraments es enterrat con(vent) s.t fran.ch
Mes à ii cos de Paulu Campus ha tingut los sacraments es enterrat en S.t fran.ch
Mes à 13 cos de Juan longu ha tingut los sacraments es enterrat en la misericordia 
Mes à 20 cos de lo fill de miquel Cely? ha tingut los sacraments es enterrat en S.ta Creu 
9bre 1677
p.r à 2 cos de m.a Teresa? Ha tingut los sacraments es enterrada en S.n Juan extra muros

Dia 6 b Mor

My a 6 cos de ana maglena? Ha tingut los sacraments y enterrada en s.ta ma
My a 24 cos de Angeleta majer? Ha tingut los sacraments y enterrada en s.ta maria
Dit die cos de mae Nicoleta ha tingut los sacraments y enterrada en la Cathedral
Xbre 1677
Die a 2 cos de Juanita Serrau ha tingut los sacraments y enterrada en la cathedral
My 12 cos de ma Phelipa chidhunj ha tingut los sacraments y enterrda en s.ta Creu
Ny 19 cos de Salvador Ibe no ha tingut ningu sacrament perche muri de repent y enterrat en la Misericordia
Gener 1678
Primi a 2 cos de lo mestre? Miquel Saiu?, ha tingut los sacraments es enterrado en la capella de s.t lloy
Dicto die cos de Juan de la penna ha tingut sacraments es enterrat en S.ta Creu
My a 27 cos de m.e gavi dalvehatu ha tingut los sacraments y enterrat en S.t fran.ch
My a 30 cos de Tatoia Maria ha tingut sacraments y enterrada en S.ta Maria
Febrer 1678
Pr a 2 cos del fill de fran.ch diego casu ha tingut los sacraments y enterrat en la misericordia

Dia 7 a Mor

My a iv cos de m.e Baquis manca no ha tingut ningu sacrament per fer mort de repent y enterrat en la misericordia
My a 13 cos de la filla de m.e Juanetu  magiu ha tingut los sacraments es enterrada en S.t fran.ch. Tenia per nom Jusepha stasalia?
My a 15 cos de Juan Costantinu ha tingut sacraments es enterrat en lo fossary
My a 21 cos de Baquis malu ha tingut sacraments es enterrat en la Misericordia
My a 28 cos de pera testoni ha tingut los sacraments es enterrat en la misericordia
Dicto die cos de Juan m.a Loj ha tingut los sacraments es enterrat en lo fossary
Mars 1628
p.r a 6 cos de pera Campidanesu ha tingut los sacraments es enterrat en S.ta maria
My a 14 cos de maria Chara ha tingut los sacraments es enterrada en lo Carmen
My a 24 cos de luiseta otgianu ha tingut los sacraments es enterrada en s.t Fran.ch
My a 28 cos de m. lume?, de orani mury en casa de malustia?, ha tingut lus sacraments y enterrat devant del privilegiu de la cathedral
Abril 1628
Pm cos del fill del m.a peana ha tingut los sacrament de la penitentia y extrema unciò es enterrat en la tomba de s.ta maria
Dia 7   b Mor   

My a 2 cos de Juan Bapt.a de Eso leg no ha sobarà ningu sacrament per fer la mort es enterrat en s.ta M
My a 3 cos de m.e Juan Roy lo mallorqui ha tingut los sacraments es enterrat en la Capella de la Anunciada en la Iglesia Cathedral
My a 15 cos de Fran.ch Sanna  ha tingut los sacraments es enterrat en la tomba e s.ta maria
Maij 1678
pr a 3 cos de Juanna farru ha  tingut los sacraments es enterrada en la Iglesia de la Comp. De Jesus
My a 4 cos de Antoni y sana ha tingut los sacraments es enterrat en la Misiricordia
my a 7 cos de Antioga de llargha ha tingut los sacraments es enterrat en la tomba de S.ta maria
Dicto die cos de Anna maria Tedda ha tingut sacraments es enterrada en la tomba de S.ta Maria
My a 15 cos de Pedro de Querqui ha tingut los sacraments es enterrat en s.t M.a
My a 16 cos de Sebastià Murru ha tingut lus sacraments y enterrat en la Misericordia
Dicto die cos de Antoni Pisanu ha tingut los sacrament es enterrat en la iglesia cathedral
My a 22 cos de Juan antoni mulla ha tingut los sacraments es enterrat en la misericordia
Juin 1678
Pr a 2 cos de Sebastià polanj ha tingut los sacraments es enterrat en la tomba de s.ta maria
My a 7 cos de maria Antonia nuvole ha tingut los sacraments y enterrada en la misericordia
My a 10 cos de Juan Antoni mazala/masala ha tingut los sacraments es enterrat en la tomba de s.a maria

Dia 8   a Mor 
 
In realtà queste registrazioni ci possono far pensare che Alghero avesse allora la popolazione di un villaggio dato l'esiguo numero di decessi. Ritengo che manchino alcune registrazioni. 

Nel Settecento il registro è più completo e cambia la formula usata anche se gli atti sono ancora molto scarni. Si nota la presenza dei militari della guarnigione e di persone con varie provenienze. C'è inoltre un alto numero di bambini molto piccoli dato che in quel periodo l'infanzia era molto difficile da superare.

1755


Die 17 Januari 1755 Anime deo reddidit Joannes Batt.a Ortu alguerensis angianj sacramentis munitus usi cadaver humatum est in ecclesia

Die 18 Januarius 1755
Anima Deo reddidit Stephanus Spinelli filius Jeronimi Spinelli ex civitate del casale in Pedemonte miles in Regimine de Monferrato omnibus Sacramentis munitua anno sue etatis 50 eiusque corpus humatum est Cemeterio huius Ecclesia ……

I militari avevano un proprio cimitero (Cemeterio huius) dedicato a loro e ai familiari. Non so dove fosse ubicato ma è probabile che si trovasse adiacente al Qualtè dove erano alloggiati i soldati.

Die  19 January 1755 
Anima Deo reddidit Anna Catherina ….. ex civitate de Cunio in Pedemonte sacramento extrema untionis munita anno suo etatis 32 eiusque corpus humatum est in cemeterio huius … Grande V.P.

Die 20 january 1755
Anima Deo reddidit Josepy Pedreto ex civitate Sasseris omnibus sacramentis munitus annos 60 eiusque corpus humatum est in Ecclesia Cathedralis de quibus
Grande Vice Parroch

In alcune parole l'inchiostro si è sbiadito tanto da renderle illeggibili.


Die 2 aprilis 1758 
Joannes Baingius filius Joannis Maria de Riu et Maria Angela Casu ex oppido de Villa Nova, qui ab aggere terre desuper improvise oppressus in operibus Regie anno etatis sue 11, eisque corpus sepultum est in cappella S. Anna huius ecclesia de quibus Grande V.P.

Die 2 aprilis 1758 
Joannes M(ari)a filius Joannis Antoni Demontis et Josepha Pinna ex oppido de Villanova, qui ab aggere terre desuper improvise oppressus, una cum aliis in operibus Regie Mayestatis anima Deo reddidit anno sua etatis 11, eisque corpus humatum est in cappella S. Anna huius ecclesia Cathedralis de quibus Grande V.P.

Die 2 aprilis 1758: 
Simon filius Joannis Antonus Demontis et Josepha Pinna ex oppido de Villanova, qui ab agere terre desuper improvise oppressus, una cum aliis in operibus Regie Mayestatis anima Deo reddidit anno sua etatis 7, eisque cadaver humatum est in cappella S. Anna huius S. E. Cathedralis de quibus Grande V.P.

Die 2 aprilis 1758: 
Sebastianus filius Joannis Cavalloto Pedemontanensis et Marie Antonie Rosa Algarensis, qui ab aggere terre desuper improvise oppressus, una cum aliis in operibus Regie Mayestatis anima Deo reddidit anno sua etatis 11, eisque corpus humatum est in cappella S. Anna huius E. C. Algaren de quibus Grande V.P.

Die 2 aprilis 1758: 
Jeronima filia Seraphino Carboni ex oppido de Vilanova, qua ab aggere terre desuper improvise oppressa, una cum aliis in operibus Regie Mayestatis anima Deo reddidit anno sua etatis 10, eisque corpus humatum est in cappella S. Anna huius E. C. Algaren de quibus Grande V.P.

Die 2 aprilis 1758: 
Antonius Nonis filius Josephi Nonis, et Joanna Cusseddu Algarensium qua ab agere terre desuper improvise oppressus, una cum aliis in operibus Regie Mayestatis anima Deo reddidit anno sua etatis 12, eisque corpus humatum est in cappella S. Narcisi huius S. E. C. de quibus Grande V.P.

Die 2 aprilis 1758: 
Paulinus filius Josephi Nonis, et Joanna Cusseddu Algarensium qui ab aggere terre desuper improvise oppressus, una cum aliis in operibus Regie Mayestatis anima Deo reddidit anno sua etatis 8, eisque corpus humatum est in cappella S. Narcisi huius S. E. C. de quibus Grande V.P.

Il 2 aprile 1758 deve essersi verificato un improvviso incidente. Sembrerebbe che nel corso di lavori pubblici sia franato il terreno e così sono morti sei bambini e una bambina dai sette ai dodici anni. Erano forse piccoli manovali impiegati nel lavoro delle regie opere?


1759

Anima deo reddidit Joannes Maria Boru de Bolotana aňo etatis sue 50 circiter  omnibus sacramentis munitus eius corpus humatus fuit in cemeterio huius S. Ecc. Cath. De quibus P. Sanna v.p.

Die 22 xbris 1759
Anima Deo reddidit Rosalia Caiatra algaren aňo etatis sue 42. sacramento extrema untionis munita eiusque corpus humatum fuit in sepulchro S.ti Narcisi  huius S. E. C. De quibus P. Sanna v.p.

Die 23 xbris 1759
Anima Deo reddidit Maria Gratia Sillent algarensi aňo etatis sue 18. omnibus sacramentis munita eiusque corpus humatum fuit in eccl. S.ti Fran.ci de quibus P. Sanna v.p.

Die 27. xbris 1759
Anima deo reddidit Antonius Lumbardo Algarensi accidentaliter  in mari et invenitus in littore eiusque corpus humatum fuit in capela S.t Elmi judicio .............  40 de quibus P. Sanna v.p.

Antonio Lombardo è probabilmente un pescatore naufragato insieme a Pietro Paolo Cossu trovato due giorni dopo.

Die 29 Xbris  1759
Anima Deo reddidit Petrus Paulus Cossu Algaren accidentaliter in mari et inventus in littore eiusque corpus humatum fuit in capella S.t Elmi etati sue 39. De quibus. P. Sanna V.P.

Pietro Paolo Cossu è morto in mare per cause accidentali. Forse era un pescatore che è naufragato come Antonio Lombardo trovato sulla spiaggia due giorni prima e seppellito nella cappella di Sant'Elmo della cattedrale.

Die 30 xbris 1759
Anima Deo reddidit Simona filia Antoni Baya et Franceschina Demartis Algarensis aňo etatis sue 6 mense 8. eiusque corpus humatum fuit in sepulchro communi huius S. E. Cath. De quibus P. Sanna V.P.

Die 1° januarii 1760
Anima Deo reddidit Petrus Mavina Algarensis aňo etatis sue 73. omnibus sacramentis munitus eiusque corpus humatum fuit in  9nahrio de quibus P. Sanna v.p.

1763

Die 8. 9bris 1763.
Anima Deo reddidit Theresia filia Gavini Era ex oppido de Patada et Violante Masala Algaren die sue etatis 25 . Eiusque corpus humatum est in hac Ecclesia cath. De quibus Grande v.p. 

Die 9. 9bris 1763.
Anima Deo reddidit Franciscus Joseph filius Petri Lay ex civitate Bose et Marie Josephe Pinna algarensis mense sue etatis sexto eiusque corpus humatum est in Oratorio B. M. V. S.o Rosario de quibus Grande v.p. 

Die 11 9bris 1763
Anima Deo reddidit Rosa M(ari)a filia Thome Porcu et Angele Marie Porcu Algarensium anno sue etatis circiter 16 omnibus sacramentis munita, eiusque corpus sepultus est in hac E. C. Alg(are)n. De quibus Grande v.p.

Die 12 9bris 1763
Anima Deo reddidit Hyeronima filia Hyeronimi Balero et Magdalena Bertora ex insula Corsice elle autem mense sue etatis 6. eiusque corpus humatum est in Ecclesia B.M.V. de Carmelo De quibus Grande v.p.

Qui abbiamo Era che proviene da Pattada, Lay da Bosa e Ballero dalla Corsica dove era arrivato partendo dalla Liguria. Dall'atto di battesimo di Gerolama Ballero sappiamo che suo padre, proveniente da Genova,  era già morto nel momento della sua nascita ad Alghero. I Ballero venivano sepolti nella chiesa del Carmelo.

1770

Die 1 7bris 1770 mortua est Theresia Manca filia Antoni Manca et Juana Angela Dulci annorum 2. et sepulta est in fossario.

Die 4 7bre mortuus est Antonius filius Raimondo Canu et annorum 2. et sepultus est in C.S. Rosari. Marinetto V.P.

Eodem die mortuus est Joannes filius Fancisci Ogana et Camilla Campelli annorum 2. et sepultus est in hac. Marinetto V.P.

Die 5 7bris mortuus est Joannes filius Petri cusseddu et Rosalia Cusseddu et sepultus est in hac. Marinetto V.P.

Die 5 eiusdem mortua est Theresia filia Vincin Calaresu et Maria Antonia anno 6. et sepulta est in C.S. Crucis. Marinetto V.P.

Die 6 mortus est Franciscus filius Jonnes Masia annorum 3 et sepultus est in fossario. Marinetto V.P.

Eodem die mortua est Maria et sepulta est in hac annorum 3. Marinetto V.P.

Die 7 7bris 1770 mortua est Anna Santa filia Leonart Maria Serra et Pascalina Pais anno 4. et sepulta est in hac. Marinetto V.P.

Die 8 7bris 1770 mortua est M. Gavina Toia sepulta in hac. Palu V.P.


La cattedrale viene indicata con il dimostrativo hac.
Chi non poteva pagare la sepoltura veniva deposto nel fossario, verosimilmente lo spazio fuori dalla cattedrale. Tra i nove defunti sono presenti ben otto bambini. Soltanto per loro si riportava il nome dei genitori. 


sabato 15 febbraio 2025

Matrimoni ad Alghero dal 1574

Si sta costituendo un gruppo per le ricerche genealogiche in Sardegna. Gli aderenti riceveranno documenti da centri sardi e in cambio daranno i documenti del proprio luogo di residenza. Sono personalmente disponibile ad inviare per e-mail le foto di documenti degli archivi di Alghero. Chi vuole partecipare agli scambi potrà inviare una e-mail a tilgio@virgilio.it


Vediamo oggi le registrazioni di alcuni matrimoni a partire dal 1574. Occorre precisare che la lettura spesso lascia dei dubbi e talvolta è decisamente improbabile. 

Come si nota, i cognomi degli sposi sono sottolineati, probabilmente per facilitare la  ricerca in caso di richieste di controlli.



***(3b)

@ayac setembre 1574

Yo Fransisco Quesa prevere y curat fas fe com tinch exposat y dat la benedictio nuptial a bernart Maula fill de antiogu maula y de maria manca la esposa es nomenada aliaciu mura filla de iogu..num mura y de jacomina mura testimonis foran peroyeroni nomumontes i jeromi bonu.

Xij Setembre 1574

Yo Fransisco Quesa prevere y curat fas fe com tinco exposat y dat la benedictio nuptial @ Yagu mura fil de donu Yuani mura y de antonina mura la esposa es nomenada Sebestiana Carta filla de donu Llonardo pistis y de bera carta testimonis foren patro(ne)yeroni manus bellas yeroni loa

***(4a)

Vui. @14 de 7bre del any 1574

Jo p.e del Esprego pre(vere) y curat fas fe com tinch (dada) la benedizio nuptial a m.° Angel del Esprego fil de mestra Sabastia del Esprego y de Juana de l'Esprego y es muller Juana Jsurna de lo frasso y lesprego

Vui. @ 2: octobre del any 1574

Jo p.e  del Esprego pre(vere) y curat fas fe com tinch esposat y dada la benedisio nuptial a hieronj cariga fil de m.re anto.o cariga y de alvira cariga y Gings.u coniuges defunto y cathalina terrago filla de m.° Arando terrago y de Ysabel terrago coniuges vivent i naturals de l'alguer

@xxv de octubre 1574

Yo Fran.ch Quessa prevere y curat fas fe com tinch esposat y dat la benedictio nuptial a patro manco ruscam fill de Yeroni ruscam y de geronima ruscana la esposa es nomenada eularia pinna filla de me(stra) dumingu pinna y de margarida pinna coniuges

*** (4b)

A 31 de 8bre 1574

Yo J.e del Esprego prevere y curat f fas fe com tinch esposat y dat la benedisio nuptial a Antoni maim natural de la villa demuro fill legitim xx xxxxx teddo y de elisabet maca y palonia sanna filla legitima del seunj Sanna y de Angela ja smer de la terra de torralba

@ 7 de no(v)embre 1574

Yo p.e del Esprego p(reve)re y curat f fas fe com tinch esposat y dada la benedisio nuptial a llorai demuresu fil de Basilj Muresu y de Barbarina joana mara/° de hinch i la dozella Yuana espano filla de ce Yuane Espano y de agatta Deledda sati Sabataz (pessima calligrafia)

***(6a)

@ 6 de dit 

Yo p.e del Esprego pre(vere) y curat fas fe com tinch esposat y dat la benedictio nuptial a Fransisco nua xapador fill legitim y natural de xxx Mele y de Margarida huda zabaneb y Tara de Jola filla de Pedro Detori y de andre rutea Jola de huica 

@ 13 de dit 1575

Yo p.e del Esprego pre(vere) y curat f fas fe com tinch esposat y dat la benedictio nuptial a m.e Andreu tongio y a sa muller y Isabel filla de m.e niaroso m.e dearca y de Juana morella que E abitj ne la present siutat

Yo p.e del Esprego curat fas fe com tinch esposat y dada   la benedictio nuptial a njcolas Saragna natural de la vila y agendinis de timpreo de Caler y a Barbara sassaresa sa muler

Nell'ultimo atto manca il cognome della moglie. Pessima scrittura, lettere mancanti, parole incomprensibili. 

*** (6b)

Dit die 
Yo p.e del Esprego curat fas fe com tinch esposat y dada la benedisio nuptial @ tormbone Pane mariner de la vila de dussaiga de ribera de Genova fil llegitim d m.e vigta pane y de mariola merla y a Maria Njsale oriada de Sog.a M° Angel carp.na

@ 8 de maig 1575
Yo p.e del Esprego curat fas fe com tinch esposat y dada la benedisio nuptial a g.u Dores Bhaphin mariner de la vila de Camussi ribera de Genova y la dozella oioilia pudda filla llegitima de nanj Pudda y de Maria de lo Juges.

Dit die  
Yo p.e del Esprego  curat fas fe com tinch esposat y dada la benedisio nuptial all hosmajro demhguzare natural de Sestri de ponent de la ribera de Genova  y la dozella margarida Detola natural de sasser tots sadi fra oncajont nutat de caess

 In questi ultimi matrimoni ci sono tre liguri, uno di Dussaiga, uno di Camussi (forse un piccolo paese) e uno di Sestri ponente. La pessima scrittura non permette di leggere diverse parole.

*** (8a)

1575 @xiij de yuni
Yo Fran.ch Quesa curat fas fe com tinch esposat y dat la benedictio nuptial a Ferando Pasino fill de Yuani Pasino y de chatelina Milony la esposa es nomenada Yuana mancha filla de antoni Mancha y denibalino mancha xxx xxxx xxxx sinert delapre

@ 21 de agost  1575
Yo p.e del Esprego pre(vere) y curat fas fe com tinch esposat y dat la benedictio a m.°J.o Cuga y  hagabicella Joffre filla llegitima y natural del q.° m.° gabriel Joffre c. y de cathalina Joffre y posela vinio testimoniis  lo noble don Lavoio Cartg.no y lo dotor Forzalba

@23 de agost  1575 
Yo p.e del Esprego curat fas fe com tinch esposat y dada la benedisio nuptial a m° Llonart Sanna y @  Cathalina Ferretta filla de m° Gassera Ferret y de agnes ferreta y gnjosca y dura. Testimonis Salvador Guso e m.° antiogo m@ dressa e m.° Jan.co  ragzi  joeoura

Tra le tante parole non decifrate, per fortuna si riesce a leggere alcuni cognomi. E' curioso notare che i cognomi hanno un femminile e un maschile come Ferret e Ferretta. Quasi sempre mancano i nomi dei testimoni e dei genitori dello sposo.

*** (8b)
@ dit die
Yo p.e del Esprego  curat fas fe com he esposat allogiusto natural de la villa de Sanitro resedent la present siutat oriat de m.° Josep Serra y Grazia Serra.

8 dit die
Yo p.e del Esprego tinch esposat a Sabastianu Zayio y agasmi Fransisca Paremoll trati hubitt xxx rasintot

Questi ultimi atti sono incomprensibili. Nel primo non si capisce neppure chi sia la sposa e credo che il suo nome manchi proprio.
Dal settembre 1755 passiamo al giugno 1576.

*** (9a)
@ xij de yun  1576
Yo Fran.ch Quessa curat fas fe com tinch esposat y dat la benedictio nuptial @ me navidat Puiello fill de mestre navidat Puiello y de Yuana ascodera la esposa es nomenada francina filla del g.° m.° vihel y de Hieronima esquinta testiminis foren ne Yuan ferret y me. Yulia turino tots de la present siutat  

@ xij dit die
Yo Fran.ch Quessa curat fas fe com tinch esposat y dat la benedictio nuptial @patro Yacomo briaxan fill de Fran.ch briaxan y de maria de milanse la esposa es nomenada chatalina escardaxa filla del g° me Gavi escaraxo y de francesqua de lines testimonis m.e Marti Salus y me Nadal tots de la present siutat de  lalguer

*** (9b)

Dit die                   
Yo Fran.ch Quessa curat fas fe com tinch esposat y dat la benedictio nuptial @ nicola quessa fill de donu gnigui quessa y de yuana quessa la esposa es nomenada yuana quossu filla de donu bangio quossu y de busana casu testiminis maestro brendal y mestre baptista urits tots de la present siutat 

 dit die
Yo Fran.ch Quessa curat fas fe com tinch esposat y dat la benedictio nuptial @ me(stre) michael fara fill de mateu fara y andriuxa Sequa La esposa es nomenada Chatelina arca filla de me. Pere arca y de chatelina biasco testimonis lo senior doctor toralba y m.° Yaume durat tots de la present siutat

*** (9b)
Dit die 1576
Yo Fran.ch Quessa curat fas fe com tinch esposat y dat la benedictio nuptial @ m° simo Virdi fill de m° hieromi Virdi y de breioxin gene y la esposa es nomenada grasia dentol fila de m° angel dentol y de xxstina dentol tots habitans de la present siutat de lalguer

@xxmi de dit
Yo Fran.ch Quessa curat fas fe com tinch esposat y dat la benedictio nuptial @ m° andreu escupa fil de me(stra) antiogo escupa y de adea escupa la esposa es nomenada yuanna angela sogio filla de me gavi sogu y de magietana Sugu tots habitans de la present siutat de lalguer

*** (10a)

A 21 de junj 1576
Yo p.e del Esprego  prevere y curat fas fe com tinch esposat y dat la benedictio nuptial a m.e miguel  movoy y a la dozella sibilla soler testimonis m. gegons y m°ro mosserat vidal 

Juliol
Xxx xxx xxfas fe com tinch espusat asteve saseres jnuvis camaler y a chiriga catarolo testimoni fonch mestra xxx y mestra gimihali

A 8 de Juliol
Yo p.e del Esprego  pre(vere) y curat fas fe com tinch dada la benedisio nuptial a Andria morteu y a sa muler espera(n)sa ybba  

*** (10b)

A 15 de juriol    1576
Yo p.e del Esprego pre(vere) y curat fas fe com esposat y da la benedicio nuptial a m.e Antoni bonafe y sa muller Barnadina deposati

@ 20 de juriol 1576
Jo Agusti Mura curat fas fe com esposat y dat la benedicio nuptial a m.e antoni de la topa y sa muller catelina Vargiu testimonis m.e hieroni gioi duran y m.e antoni celnusra

*** (10c)

@ 22 de dit  1576

Yo p.e del Esprego pre(vere) y curat fas fe com tinch esposat y dada la benedisio nuptial a patro  philipi delaicofta y a sa muller 

Qui manca il nome della sposa.

a 29 de dit (juriol)1576

Yo p.e del Esprego pre(vere) y curat fas fe com tinch esposat y dada la benedisio nuptial a patro massai y Sisilia pudda testimonis p.re sabastia foi y m. cofesai

Dit die

Yo p.e del Esprego pre(vere) y curat fas fe com tinch esposat y dada la benedisio nuptial a pia orinna y a Ellaria dafezza testimonis fon m° fran.ch fran.co y m° p.  don gesa G.a biniles  

*** (11a)

dit die (de juriol)   1576
Yo Agosti Mura curat fas fe com esposat y dada la benedicio nuptial  Antoni Pira y a sa muller Yohana Angela Sanna testimonis m° johannangel Condessu y m° Mateu Pinna 

dicto die (juriol) 1576
Yo Suamba infaing  curat fas fe com esposat y dada benedisio nuptial @ moss(en) joan gavi saquena y a sa moller angela carbone Ma testimonis m° Cartolame y antiogo jagano ass

Dit die      iglesia  S.t  Michel
Yo Agusti Mura curat fas fe com esposat y dada la benedisio nutial Antiogo Mogi y Constantia cocho testimonis m° franc.o bacsa i m° predro sanna

@ 31 de dit (juriol) 1576
Yo agosti murat curat fas fe com espusat en S.t Michael a m° johan palmas sa muler a nom s.ra madalena olivas testimonis don perasio fra y m° jeroni farer

*** (11b)

@ 19 de agost   1576
Yo G.e del Esprego curat fas fe com tinch esposat dins la nostre cathedral @ esteva espano y eullalia oritto muller que fonch testimonis nuptiis dellosurtt negre ab sanna

dicto die (agost) 1576
Yo Mateu bonfant curat fas fe com tinch esposat en la nostra cathedral y dada benedisio @ mestre pere querqui j a isabel escano testimonis  do ramò Satrilla i mossen pere spiot tots de la p(rese)nt ciutat

@ x de setembre
Yo Fransesch quessa curat fas fe com tinch esposat y dat la benedictio nuptial @ Antoni Liacha fill de patro furtusu liacha i andritta liancha. La esposa es nomenada camilla filla de patro felisu y deer mela y de gancha yermella testimonis fore conu bachis  segoy y antoni brendal

@ xxnj de setembre 1576
Yo Fransesch quessa curat fas fe com tinch esposats y dat la benedictio nuptial @ m(estr)e antoni Angel palamos fill de Yuanangel palamos y de eularia estany. La esposa es nomenada catelina fortanet filla de m(estr)e gabriel fortanet y de ysabel bunaldo  testimonis foren lo seňior don pere nofre y seňior doctor Sarrovira

*** (12a)

a 16 de maig 1580
Fas fe io Gaspar Rupa, com tinch desposat y donada la benediciò nuptiall a m(estr)e Lorenzo dasfor y a s.ra Yuana rella en la iglesia de san Michel. Testimonis fonch don rafaell mancha j m(estr)e gaspar gio dorast j m.e geronj gio icorane.

Dit dia
Fas fe yo dit Rupa, com tinch desposat y donada la beneditio nuptiall @ m.e monserrat rojg y a catelina moller en la iglesia de San Michel lo testimonis m.e geronj lu condas y m(estr)e biazoria mura? (manca il cognome della moglie)

@ is de hotubre 1581
Jo Gaspar rupa, fas fe com tinch desposat a m.e Yuan font y s.ra speranza sa moller en la iglesia de san Michel. Testimonis m.e josep xxx albert y m.e yna albert. (manca il cognome della moglie)

Evidentemente mancano molte trascrizioni perché si va dal maggio 1580 all'ottobre 1581. In quel periodo Santa Maria era sottoposta a lavori e San Michele fungeva da cattedrale

*******

Prendiamo un nuovo Liber Matrimoniorum quello degli anni 1657-1693 e notiamo alcune differenze in quanto le trascrizioni sono più leggibili. I nomi propri sono scritti con la maiuscola iniziale e compare il termine domer che indica un religioso del Duomo. Inoltre è riportata la provenienza degli sposi. Nei prossimi tre matrimoni troviamo vedovi che si risposano.

*** 
Dia 11 Mat (1657/1693)

viudos. Avui à 4 de Jener 1659 fas fe yo Juan Antoni Murtas aver desposat à Cosma Gaya de la vila de Patada ab Fransesca Serra de la p(rese)nt ciutat tots dos viudos los testimonis foran Giuni Piras y Jaime Scartello.

fadrins - Avui à 4 de Jener 1659 fas fe yo Juan Antoni Murtas domer aver desposat à Juan Baptista Ramos ab Cathalina Angela Efans?, tots los dos fadrins, los testimonis foran Diegho de Martis y Fransesch Moro.

viudos - Avui à 7 de Jener 1659 ha  desposat Juan Antoni (Murtas) domer à Pere de Nule ab Anna Maria Quelo viudos de la p(rese)nt ciutat los testimonis foran Nicola Deriu y Joseph Alexy. 

Viudos - Vui a 13 de Jener 1659 fas fe yo Juan Antoni Murtas aver desposat Cristofol Idili de la vila de Fruscio (Flussio) ab Marianna Pira de la Vila Usini.
Domer = (parroco della cattedrale-duomo) 

Dia 24 Mat (1657/1693)

Die 21 augusti 1661 
Fadri-viuda - Fas fe io Gavi Urcino domer de com ha desposat che Cosma? Can.ge Pere Serra ab licencia del Vicary (….) e can.ge macumerty a Thomas Marchian ab Cathelina Quessa, naturals de Alguer, se son fetas las tres denunciacions per tres dias festivos, y no se ha trobat impediment algu; testimonis foran lo p.nt can.ge Juan Batta Canetro?, y lo V.ble Juan Angel Sogiu; y han pres benediciò.

Die 11 mensis 7bris 1661
Fadrins – fas fe yo Gavi Urcino domer, de com tinch desposat à Sebastia Cadeddu, ab Marianna Solinas tots los dos fadrins de la p.nt ciutat, se son fetas les tres denunciacions ...

Anno 1664

Die x. Mensis february 1664
Viudos – Fas fe jo Juan Baptista Pin(n)a de com lo V.ble Matheo Coco domer axibe destata? Jglesia cathedral que ha esposat a m.e Gavy Sanna ab cathalina  Angela ogg(i)ano tots dos viudos de la p.nt ciutat. Se son fettas las tres admonicions per tres dias festivos segons mana (secondo quanto comanda)  la S.a eclesia y lo S.C.T., y no se ha trobat impediment algu. Testimonis foren Juan Nuvole y Totore? Serra 

Dicto die
Viudos – Fas fe Juan Baptista Pinna domer que ha desposat lo V.ble Matheo Coco domer axibe à Antonj Serra ab Juannetta Ruyu tots los dos viudos de la p.nt ciutat; se son fettas las tres admonicions per tres dias festivos segons mana la S.a mare Iglesia y lo S.C.T., y non se ha trobat impediment algu. Testimonis foren Juan Maria Serra y Dominigu Via.
La sigla S.C.T. potrebbe essere: Santo Concilio Tridentino

***

Vuy a 11?, e xbre 1657
Fadrins fas fe jo Juan Anto Murtas domer haver desposat á Juan surli? ab Serafina Angela serra fadrina; los testimonis foran Andria cabula, y Baingiu murru i no se trobat ningun llegitim impediment, y se son fetas les denunciacions.
Á 27 de xbre 1657
Fadri  fas fe jo Juan Anto Murtas domer haver desposat á franc° Solayu fadri ab Juana Angela quessa viuda, los testimonis foren Joseph nugues y lleonart carta, se son fetes les denunciacions per tres dies festivos y no se ha trobat ningun llegitim impediment.
Vuy á 29 de maig 1658
Fadrins  fas fe jo Juan Anto Murtas domer haver desposat á Joan pugioni de la Ciutat de sasser,  ab mariangela argiu de la p(rese)nt Ciutat, los testimonis foren bantini melis, y franc° cubeddu; se son fetes les denunciacions per tres dies festivos y no se ha trobat impediment.
Vuy á 28 de Abril 1658
Fadrins  fas fe jo Juan Anto Murtas domer haver desposat á Juan Valles delcala de guarayda: ab margarida sayllas de la p(rese)nt ciutat, tots dos fadrins, los testimonis foren lo dotor Julia murgia, y Gavi lado, se son fetes les denunciacions per tres dies festivos y no se ha trobat impediment.
Vuy á 2 de Maig 1658
Fadrins  fas fe jo Juan Anto Murtas domer haver desposat á franc° pisanu de la Ciutat de caller: ab violant Anna  delogu, tots dos fadrins, los testimonis foren Miquel  Techis?, y Antoni candaledda?; se son fetes les denunciacions per tres dies festivos; y no se ha trobat ningun llegitim impediment.
Vuy á 2 de Juin 1658
Fadri viuda   fas fe jo Juan Anto Murtas domer aver desposat á Pere Arru fadri de la vila de Huriu?,  ab Symona  libiu viuda de la p(rese)nt ciutat: los testimonis foren Juan marras, y Juan batta solinas;  se son fetes les denunciacions per tres dies festivos y no se ha trobat legitim impediment.
Vuy á 13 de Juliol 1658
Fadrins   fas fe jo Juan Anto Murtas domer aver desposat á Jeronimo giraudo del lloch deotrasca?, ab Bernadina pisano de dit lloch fadrina, los testimonis foren don matheu carola, y franc° Zemin;  se son fetes les denunciacions per tres dies festivos y no se ha trobat llegitim impediment.
Vuy á 13 de Juliol 1658
Fadrins   fas fe jo Juan Anto Murtas domer aver desposat á Jeronimo giraudo del lloch deotrasca?, ab Bernadina pisano de dit lloch fadrina, los testimonis foren don matheu carola, y franc° Zemin;  se son fetes les denunciacions per tres dies festivos y no se ha trobat llegitim impediment.
Vuy á 10 de Agost 1658
Fadri viuda fas fe jo Juan Anto Murtas domer haver desposat á franc° sanna de la vila de caller del Apendix de estampaig (Stampace); ab annela sanna y pira viuda de la p(rese)nt ciutat, los testimonis foren Juan escartello y Juan sequi, se son fetas les denunciacions per tres dies festivos; y no se trobat ningun legitim impediment. 
Vuy á 15 de Agost 1658
Fadrins han pres Benedicio  fas fe jo Juan Anto Murtas domer haver desposat á Ambuoru? gerin ab  Bantina Matza de lloch de Araxa, fadrins, los testimonis foren Juan trujsco? Y Bernardi bassun?, se son fetes les denunciacions per tres dies festivos y no se ha trobat ningun llegitim impediment.
Vuy á 24 de Agost 1658
Fadrins  fas fe jo Juan Anto Murtas domer haver desposat á Jerom quessa de la vila de  Horany, ab francisca sanna marcellu de dita vila tots dos fadrins, los testimonis foren franc° pisanu, y me Andreru quelo, se son fetes les denunciacions per tres dies festivos y no se ha trobat ningun llegitim impediment.

***
fadrins  an pres benediciò  Vui á 31 de Jener 1659 fas fe jo Juan Anto Murtas domer haver desposat á Juan Angel quessa  ab Esperanza Cadeddu tots los dos fadrins los testimonis foren Pxx Anto. Solinas y fran.co Delogu.
Febrer 1659 Alguery?
Fadrins  Vui á 2 de febrer 1659 fas fe jo Juan Anto Murtas haver desposat á Bartholomeu rozarse?, del P.se de Tiran?, ab Siana eseargina?, del lloc de Clana? tots dos fadrins los testimonis foren fran.co nemin y fran.co pulin.
Viudos Vui á 4 de febrer 1659 fas fe jo Juan Anto Murtas haver desposat á Anto. Cabula  de la ciutat de bosa y resident en la p(rese)nt ciutat ab francina Sanbigachiu de la p(rese)nt ciutat tots los dos viudos los testimonis foren Anto. Candeledda y fran.co delogu.
Viudos Vui als 8 de febrer 1659 fas fe jo Juan Anto Murtas domer haver desposat á Juan Corsia? ab Irena Lebiu tots los dos viudos los testimonis foren Salvador Sanna y Manuel fernandes.
Fadrins  an pres benediciò  Vui á 15 de febrer 1659 fas fe jo Juan Anto Murtas domer haver desposat á Juan Matheo Manno ab Maria Angela Abilis? de la ciutat de Bosa tots dos fadrins los testimonis foren Sebastià Cossu y Pera Baquis Vitala.
Viudos  Vui als 15 de febrer 1659 fas fe jo Juan Anto Murtas domer haver desposat á Juan Maria Vulay de la V(il)a de Escano ab Cathalina Angela Pintus de la ciutat de Bosa los testimonis foren Ambroxu Cubeddu y Juan Corbu.
Fadrins   Vui á 2 de marts 1659
fas fe jo Juan Anto Murtas domer haver desposat á Juan Leo natural de Ingleterra ab Catalina  Firminu de la ciutat de Castell Aragones tots dos fadrins los testimonis foren Pedru demontis y fran.co quelo.
Fadrins   Vui als 29 de marts 1659 fas fe jo Juan Anto Murtas domer haver desposat á Anto. Soru de la vila de ololay ab Antonia Sau de la p(rese)nt ciutat los testimonis foren Ambroxu Cubeddu y Esteva Solinas.
***

Questi atti di matrimonio del 1659 ci mostrano una gran quantità di matrimoni tra vedovi e tra persone che arrivano da altri centri dell' Isola e troviamo anche un inglese che sposa una proveniente da Castelsardo (Castello Aragonese). Potremmo pensare ad una città che ha subito un forte calo di abitanti forse a causa di  una pestilenza. E' interessante osservare come i vecchi abitanti vengano subito rimpiazzati dai nuovi, segno che Alghero esercitava una importante forza di attrazione.
Per quanto riguarda la grafia è interessante la lettera "x" di Ambroxu per rendere il suono dolce ju. Il termine fadrì (scapolo) oggi si pronuncia farrì.
Come si nota, non tutte le coppie vengono benedette. Forse per la benedizione era necessaria una offerta in danaro. Altra ossevazione riguarda le maiuscole e minuscole, usate senza particolari criteri. Molti nomi di persone e di paesi sono difficili da leggere e sono segnalati con un punto di domanda.

***
ANNO 1661

In numerosi atti continuiamo a trovare vedovi e sposi che provengono da vari centri dell'Isola e perfino dall'Europa.
Il nuovo "domer", Gavi Urcino, non riporta la data degli atti che trascrive e per la loro posizione supponiamo che siano del 1661. Devo però riconoscere che ha una grafia leggibile e i miei dubbi sulle parole sono diminuiti.

Viudu fadri han pres benedicio Fas fe jo Gavi Urcino domer haver desposat á mestre Gavi Carro? ab Esperansa quessa se son fetas las tres denunciacions per tres dies diumengias festivos, y no se ha trobat impediment testimonis son m.e Anto Espano y m.e Juan M. Manno.
Fadrins Fas fe jo Gavi Urcino domer haver desposat á Ignas lobinu ab Cathelina salin?, fadrina de la p(rese)nt ciutat se son fetas las tres denunciacions per tres dies festivos, y no se ha trobat impediment testimonis son Juan ma Carta y Juan rugiu.
Viudos  Fas fe jo Gavi Urcino domer haver desposat á Patro Jeronimo Nascurto? Napolita ab Angela delofrasso, de la p(rese)nt ciutat se son fetas las tres denunciacions per tres dies diumengias festivos, y no se ha trobat impediment. testimonis son lo sr Can.ge Gavi esperat y lo sr Can.ge Ncaneris?
Viudos  Fas fe jo Gavi Urcino domer haver desposat á Pere seque viudo ab Cathelina luchiando axibe viuda, de la p(rese)nt ciutat se son fetas las tres denunciacions per tres dies festivos, y no se ha trobat impediment. testimonis son m.e Anto Espano y m.e Juan ma manno tots de la p(rese)nt ciutat de Alguer.
Fadrins han pres benedicio  Fas fe jo Gavi Urcino domer haver desposat á Juan Domenigu Rico/Vico? picapedrer ab Cathelina devila tots dos fadrins de la p(rese)nt Ciutat, se son fetes las tres denunciacions per tres dies festivos, y no se ha trobat impediment. testimonis son don Diego carola y Yerony tarrago.
Viudos  Fas fe jo Gavi Urcino domer haver desposat á Pera tarrago viudo, ab dona holeria? Carcasona axibe viuda tots dos de la p(rese)nt Ciutat, se son fetes las tres denunciacions per tres dies festivos, y no se ha trobat impediment. testimonis son don Miquel olives y don Miquel busquets.
Fadrins  Fas fe jo Gavi Urcino domer haver desposat á Antoni Escano, ab Barbara dessy tots dos fadrins de la p(rese)nt Ciutat, se son fetes las tres denunciacions per tres dies festivos, y no se ha trobat impediment. testimonis son don Anto montis y Georgi Muffata.
Viudo fadrina  Fas fe jo Gavi Urcino domer haver desposat á Juan batta Carta viudo, ab Juanna Angela satta fadrina, tots dos de la p(rese)nt Ciutat, se son fetes las tres denunciacions per tres dies festivos, y no se ha trobat impediment. testimonis son Georgi muffata y Juan carta.
Viudos  Fas fe jo Gavi Urcino domer haver desposat á Billanu Sanna de la Vila de Ploague ab Antonina Escano  de la p(rese)nt Ciutat, se son fetes las tres denunciacions per tres dies festivos, y no se ha trobat impediment. testimonis foren Pera Castiga y lleonart Istara.
Fadrins  Fas fe jo Gavi Urcino domer haver desposat á Pera quessa ab Angela sanna, tots dos fadrins  de la p(rese)nt Ciutat, se son fetes las tres denunciacions per tres dies festivos, y no se ha trobat impediment. testimonis son billanu solinas, y Juan batta Zayne.
Fadrins  han pres benedicio Fas fe jo Gavi Urcino domer haver desposat á baingio Espanedda de la Vila de Tyesy ab Cathelina corda de la p(rese)nt Ciutat, se son fetes las tres denunciacions per tres dies festivos, y no se ha trobat impediment. Testimonis foren felip baquidda y thomeu guisu.
Fadrins  Fas fe jo Gavi Urcino domer haver desposat á llorens Espanedda ab francisquina uda? Fadrina, tots dos de la p(rese)nt Ciutat, se son fetes las tres denunciacions per tres dies festivos, y no se ha trobat impediment. Testimonis son Matheu foran?, y Diegu baquidda.
Fadrins Fas fe jo Gavi Urcino domer haver desposat á Antoni melas de la Vila de Guilarey ab Angela pisano de la Ciutat de Bosa, fadrins; se son fetas las tres denunciaçions per tres dies festivos, y no se ha trobat impediment testimonis foren Antoni Cavillery? y Antoni melys.
Fadrins Fas fe jo Gavi Urcino domer haver desposat á Juan batta Cascin ab Crestina Juatta tots de la Ribera de Genova, fadrins; se son fetas las tres denunciaçions per tres dies festivos, y no se ha trobat impediment testimonis foren lo Recurent Jusep Casiles de Bosa y Juan Franc.o Suylla? Genoves.
Fadri Viuda Fas fe jo Gavi Urcino domer haver desposat á Patro Paulo suchiony de la Ciutat de Sasser, ab Bonayra Sanna de Vilanova de montilleo viuda se son fetas las tres denunciaçions per tres dies festivos, y no se ha trobat impediment testimonis foren Salvador Piy, y Baquis marroso.
Viudo fadrina Fas fe jo Gavi Urcino domer haver desposat á Gaspar sillent viudo de la p(rese)nt Ciutat ab Jusepa llaneras? Fadrina de la Ciutat de Caller, se son fetas las tres denunciaçions per tres dies festivos, y no se ha trobat impediment testimonis son Selys y Miquel monroig.
Fadrins Fas fe jo Gavi Urcino domer haver desposat á Juan franc.o foys de la p(rese)nt Ciutat ab Nerginesa?, Arrubiu de la Ciutat de Caller, tots dos fadrins, se son fetas las tres denunciaçions per tres dies festivos, y no se ha trobat impediment testimonis foren francisco fundony y Salvador marony.
Viudos Fas fe jo Gavi Urcino domer haver desposat á Juan Maria pugiony de la Vila de Horotelly ab Billana Arca de la Ciutat de Bosa, tots dos viudos; se son fetas las tres denunciaçions per tres dies festivos, y no se ha trobat impediment testimonis foren lo Venerable Dore Riquer? Benefficiat de l’Alguer, y mestre Rocca Sanna.
Viudos (fadrina) Fas fe jo Gavi Urcino Domer haver desposat á Juan  Mura fadry, ab Madalena pinna viuda de la p(rese)nt Ciutat; se son fetes las tres denunciaçions per tres dies festivos, y no se ha trobat impediment testimonis foren Juan Battista ogiano y Miquel Usay.
Fadrins Fas fe jo Gavi Urcino Domer haver desposat á Juan virdy fadry, ab Serafina Angela Sanna fadrina, se son fetes las tres denunciaçions per tres dies festivos, y no se ha trobat impediment testimonis foren Andria cabula y Baingiu murru.
Fadri viuda Fas fe jo Gavi Urcino domer, vuy als 27 de 7bre 1657 ha francisco Solayo fadry, ab Juana Angela quessa viuda; se son fettes las tres denunciaçions per tres dies festivos, y no se ha trobat impediment testimonis foren Joseph nugues y lleonart carta.
Fadri viuda Fas fe jo Gavi Urcino domer, als 29 de Maig 1658 haver desposat á Juan pugiony d ela Ciutat de Sasser, ab mariangela Argiu de la p(rese)nt ciutat, se son fettes las tres denunciaçions per tres dies festivos, y no se ha trobat impediment testimonis foren Bantine melys y fransisco cubeddo.
Viudu fadrina  Fas fe jo Gavi Urcino vuy als 17 de Abril 1661 haver desposat á Juan batta carta viudo ab madalena Sanna tots de la p(rese)nt ciutat, se son fettes las tres denunciaçions per tres dies festivos, y no se ha trobat impediment testimonis foren Matheu meli y Juan de Rosas.

Finalmente qualcuno ha fatto notare a don Gavi l'importanza della data che ora compare in tutti gli atti. 

Fadrins han pres benedicio Fas fe jo Gavi Urcino domer haver desposat á fabrissy manca ab Anna Maria Sariga tots dos fadrins de la p(rese)nt Ciutat; se son fetas las tres denunciaçions per tres dies festivos, y no se ha trobat impediment testimonis son Juan Antoni Sanna y Nicolau de fenu.
A 13 de febrer Ayn 1661
Viudos Fas fe jo Gavi Urcino domer haver desposat lo Sr Can.ge Gavi Esperat á Paulo Campus de la p(rese)nt Ciutat ab Angela Campanera de la Ciutat de Barcelona; se son fetas las tres denunciaçions per tres dies festivos, y no se ha trobat impediment testimonis foren Baquis manca y Juan rustayñ.
Fadrins Fas fe jo Gavi Urcino domer haver desposat (als 13 de febrer) á Andria Uras ab Maria pitalis, tots dos fadrins de la Ciutat de Bosa; se son fetas las tres denunciaçions per tres dies festivos, y no se ha trobat impediment testimonis son Jerony tarrago y Baquis solinas.
Die 15 mensis februariy Anno 1661
Fadri viuda han pres benedicio Fas fe jo Gavi Urcino domer haver desposat á Bernady Sara natural de la Vila de Ocier fadry ab dona Isabel Boragnia viuda; se son fetes las tres denunciaçions per tres dies festivos, y no se ha trobat impediment testimonis foren Angel sanna Prevere, lo llicençiat Jerony sanna de Culler.
Die 27 mensis februariy Anno 1661
Viudo fadrina han pres benedicio Fas fe jo Gavi Urcino domer haver desposat á Juan Antoni Sanna viudo ab Jeronima lluvico fadrina, tota dos de la p(rese)nt ciutat; se son fetes las tres denunciaçions per tres dies festivos, y no se ha trobat impediment testimonis son m.e Juan Andria falica?, y Antoni corda.
Die 5 marty Anno 1661
Viudos  Fas fe jo Gavi Urcino domer haver desposat á Jerony Ibadu natural de Castell Aragones ab Alvira cosseddu viuda de la p(rese)nt ciutat; se son fetes las tres denunciaçions per tres dies festivos, y no se ha trobat impediment testimonis foren Juan deyana y Anto baquis sanna.
Die 12 Mensis Martij, Anno 1661
Fadry Viuda  Fas fe jo Gavi Urcino domer haver desposat á felip Baquiddu natural de la Vila de Puttifigary ab Anneta contene viuda de la p(rese)nt ciutat; se son fetes las tres denunciaçions per tres dies festivos, y no se ha trobat impediment testimonis son Jusep farre? Caporal y Baquis manca.
Die 12 Mensis Martij, Anno 1661
Fadry Viuda  Fas fe jo Gavi Urcino domer haver desposat á Marty Cangiasso natural del lloch de Tabarca, Isla del Omelin?, de genova ab Jeronima deli Miquely, natural de lloch de Saona, ribera de Jerona, y domiciliada en la p(rese)nt ciutat, se son fetes las tres denunciaçions per tres dies festivos, y no se ha trobat impediment testimonis foren Esteva grana de Saona, y habitant en Alguer, y Agustin murru de Saona habitant aixibe en Alguer.
Die 24 Martij , Anno 1661
Viudo fadrina han pres benedicio Fas fe jo Gavi Urcino domer haver desposat á mestre Bartholomeu pinna ferrer (fabbro) de la p(rese)nt Ciutat, viudo ab Jeronima delogu fadrina de la p(rese)nt Ciutat; se son fetes las tres denunciaçions per tres dies festivos, y no se ha trobat impediment algun; testimonys foren mnestre Antoni Espano y mestre Antiogo Demontis.




***
Nel secolo XVIII ho trovato alcuni matrimoni clandestini. In pratica i giovani che volevano sposarsi senza il consenso dei genitori oppure volevano abbreviare i tempi, si presentavano ad un ecclesiastico, dichiaravano di volersi sposare  pronunciando i loro nomi e la loro volontà, e il matrimonio era valido. In realtà credo che il rito fosse stato già concordato con il prete. Chi ha letto i Promessi Sposi sa che don Abbondio stava in guardia perché Renzo e Lucia non gli si presentassero all'improvviso davanti per celebrare così le loro nozze.
Il seguente documento, scritto in lingua castigliana e di difficile lettura, dice che due nobili hanno contratto matrimonio clandestino e per questo sono stati puniti con due mesi di "carcere". Lui, Francesco Carrion, è stato chiuso nel convento di San Giovanni di Dio dove stavano i frati che si occupavano dell'ospedale di Sant'Antonio Abate nell'attuale via Cavour e lei, Laura Parpalla, è stata chiusa nella casa dei Padri. Non è chiaro se il suo luogo di reclusione sia la sua stessa casa oppure le stanze dei frati. Credo più verosimile la prima ipotesi. Non è chiaro se dopo  i due mesi i due sposi siano potuti andare a vivere insieme oppure no. 
Di solito non vi erano punizioni per chi contraeva matrimonio clandestino e in questo caso posso pensare che gli sposi fossero minorenni e che siano intervenuti i genitori. 

***

Dia …. 1743  Alg.e
Certifico yo bajo firmado, @ haucondonce delegado Monseňor Casanova por averiguar como fue el casamiento clandestino entre el nob.le fran.co Carrion y D.na Laura  Parpalla, me he transferido a la Iglesia del Ospital de la p.nt Ciudat; y estando ambos lo nob: espressados pregunté como hauca dido y han dicho el mutuo consentimiento e ambos en presencia del R.do Joseph Alavaňa curat de la p.nte  ciudad ; el qual consentimiento con la espresion @ querense ambos por esposos han confirmado en mi presencia, p.ntes por testigos D.n Domingo Daone Jcu.u e Mons.or y estevan ferranu jennidor e Mar.t a com doy fe j hanicuda incurrido estos n.bles en la pena è ej comon Recuiana y @ dos meses de Carsel; he dado pur ascito en lico an e Castel al sobredicto nob:Carrion la Iglesia ‘o Combento del ospital, y la nob. S.ra la casa de sus Padres; y llegando los dos meses axa moscj.a los fuere @ justicia y vasto en fe j todo loqual firma el p.nte E Salvador Ronca l.a a Monti y Delegado a Mon.r por el echo p.nti





sabato 25 gennaio 2025

Battesimi ad Alghero-1546

Si sta costituendo un gruppo per le ricerche genealogiche in Sardegna. Gli aderenti riceveranno documenti da centri sardi e in cambio daranno i documenti del proprio luogo di residenza. Sono personalmente disponibile ad inviare per e-mail le foto di documenti degli archivi di Alghero. Chi vuole partecipare agli scambi potrà inviare una e-mail a tilgio@virgilio.it


Chi volesse utilizzare le mie trascrizioni deve tener conto che ci sono numerosi errori di lettura. Pertanto il lavoro può essere soltanto un aiuto per effettuare ricerche presso l'archivio diocesano di Alghero e non può essere considerato attendibile per uno studio.

Inizio a pubblicare la trascrizione di alcuni documenti dell'Archivio Storico Diocesano di Alghero. Sono tratti dal primo Libro dei Battesimi del 1546 conservato in Archivio. Per me la lettura è stata molto difficoltosa, come si vede dai numerosi termini non interpretati. Sulle altre parole possono sorgere dubbi di correttezza, ma io ho scritto le lettere che ho letto. Non escludo, anzi credo proprio che ci siano numerose sviste, ma sono sicura soprattutto delle parole che si ripetono negli scritti. Nonostante queste incertezze spero che possano darci delle importanti informazioni. Può essere interessante conoscere quali cognomi e nomi circolavano in città e anche la loro provenienza che talvolta è stata riportata. Naturalmente la più importante informazione riguarda la lingua usata e il modo in cui è stata scritta. Adesso è arrivata l'ora di addentrarci nella Alghero del 1546 e di viverne l'antica stmosfera.

ANNO 1546

Quando ci si trova davanti ad un documento come questo si pensa che non si potrà capire niente. Poi si inizia a leggere qualche parola e allora si crede che l'impresa sia, in qualche misura, possibile. Si cerca di individuare le varie lettere e si procede per tentativi ed errori. E gli errori sono davvero tanti, ma quel poco che si riesce ad interpretare fa da stimolo a proseguire. Devo dire inoltre che ho trascritto anche parole che sono palesemente sbagliate. Ma io ritengo che sia meglio scrivere il più possibile anziché lasciare gli spazi vuoti perché è comunque una interpretazione e può capitare che proseguendo nella lettura ci siano degli indizi che ci portano nella strada giusta se abbiamo già delle indicazioni. Aggiungo che le difficoltà aumentano in quanto sono presenti anche delle abbreviazioni dei termini usati.

Questo è l'inizio della prima pagina del Liber Baptizatorum ed è indicato con (6a).

*** (6a)

Yo ye Cogm jadu prevera Curat de la present Seu de la present siutat fas testimoni com e batezat una fila legitima de mateu flocai y de Johana Filipina lo xic a nom fotjae sec es padri mossen galin fo caballer padrina la s.ra catalina Furgia.  

@ de dit xxxllji Mozon prevere y curat de la seu de la present ciutat e batexat un fil legitim de  anynzjn saze y nastasia la mara lo xic Julia es padrì M° Salvador Carcassona padrina la S.ra Soya Fafra y Carcassona

@ xi (11) de dit Yo Agosti Mozon prevera y curat de la seu del la present ciutat he batexat un fill llegitim de mestre Yoga de Villa y de Margarida Carmina sa moller lo xic a nom Joser bonfilis es padri mossen angel gagaro y padrina la s.ra elianor fonsayre la varmaiui

Dit dia yo Agosti Mozon curat y prevera e batexat un fill legitim de piraino y soleana sa moller lo xic a nom Antoni angel compara mossen angel tomas comara Angeila Manura y prigero

*** (6b)

Yo roch de pera prevere y curat de la seu fas fe com e fet cristiana una fila no legitima nomenada xxxxxxx compara xxxx comara la filla de mossen xxxxxx bosinca y la levadora Catalina manos bellas

Qui abbiamo una bambina non legittima, forse esposta dato che mancano i nomi dei genitori. Non si riesce a leggere il suo nome e si sa che la madrina è la figlia di ... e viene da Bosa. La levatrice è Catalina Manos Bellas. L'uso del maiuscolo per i nomi e i cognomi è molto raro. Della madrina non è stato scritto neppure il nome, basta dire quello di suo padre e la provenienza.

Xx iij dit dia (questa è la data)

Yo roch de pera prevere y curat fas fe com e fet crestia un fil de Angel xxx morit nomenat Joan Antoni la mara mado Quisabel iunesa (potrebbe essere la provenienza)  fil legitim compare m° marti dondena comara seyora xxx quesa anerut la levadora faruya 

Note: Delle madri non si scriveva il cognome da ragazze. 

Qui abbiamo il battesimo di Giovanni Antonio, figlio di Angelo Morit e di mado Quisabel. Il nome Quisabel è pronunciato alla spagnola, con l'aspirata, ed è scritto secondo la pronuncia. Il nome Isabella in sardo logudorese si pronuncia ancora oggi Chisabella. Il compare è maestro Marti Dondena e la madrina è Quesa (Chessa) anerut?; la levatrice è Faruya. Il maestro è un artigiano di provata abilità che ha bottega e può avere apprendisti.

Come si vede, la lingua usata è il catalano scritto secondo la pronuncia e talvolta secondo altri criteri, forse reminiscenze delle regole utilizzate nel passato. 

ANNO 1546

*** (7a)

Yo Agosti Mozon curat e batexat una filla de xxxx  figay y Sozana D°gnda la xica a nom Catalina paula es padri mossen Jeronj Ferret e madrina la seyora Catalina Ferret y canasaya

Il primo battesimo ha come padrini mossen Jeroni Ferret e la signora Catalina Ferret y canasaya. la bambina è catalina Paula figlia di Figay e di Sozana. Il prete è Agosti Mozon e manca la levatrice. Qui abbiamo un mossen, cioè un missagnor che appartiene alla famiglia dei Ferret molto importanti in città dove si trova la via Gilbert Ferret. 

@ xabuj de dit

Yo Roch de Pera prevere y curat fas fe com e fet crestiana una filla de mestra Guilemi Giusti fila legitima nomenada Quisabel Catalina la mara nomenada eulalia font compare niperadua i comare la seyora Quisabel Carcassona la levadora mado Faruya

Roch de Pera battezza Quisabel Catalina figlia di maestro Guilemi Giusti e di Eulalia. Il compare è Niperadua?, la comare è la signora Quisabel Carcassona. La levatrice è mado Faruya. La signora Isabella Carcassona apparteneva ad una famiglia ben inserita in città. Pare che i Carcassona fossero ebrei convertiti, o marrani, come allora si diceva e ancora abbiamo il bel palazzo Carcassona in zona Cattedrale.

Dit dia

 Yo Roch de Pera prevere y curat fas fe com e fet crestiana una filla de angel aret la mara Lianor nomenada la xica Yoana anna no legitima compare m° aredondeto la comara la seyora angela lasepo la levadora mado Faruxa

Lo stesso giorno viene battezzata Yoana Anna figlia di Angel Arret e di Lianor. Compare è maestro Aredondeto e la comare è signora Angela Iasepo. La levatrice è mado Faruya.

A mi @ febrer

Yo Geromi Fadja prevere y benificiat en dita seu fas fe ve fer cristia un fil de m.st la Seque y de Bainga Seque sa muller lo fil a nominat johan Antoni compara m° Salvador carcassona comara la seyora esparansa de janb donsellia filla de m/ Josan de part levadora mado caterina Masana 

Nel mese di febbraio Geromi Fadja battezza Josan Antoni figlio di maestro la Seque e di Baing(i)a Seque. Il compare è maestro Salvador Carcassona e comare è Esperansa .... figlia di m/Johan, la levatrice è mado Caterina Masana.

*** (7b)

Yo roch de pera prevere y curat fas fe com e fet crestia un fil de m° Antony Pedro Pau nomenat Antoni fil legitim la mara nomenada Catalina muller de m° Antony Pedro Pau compare m° Abela comara la seyora font Joca marti la levadora mado Catalina Manos Bellas

@diumengea xmj de dit
Yo roch de pera fas fe com e feta crestiana una fila de Antony maies fila legitima nomenada yoana angela la mara yoana mote compare Dongresia la comara la seyora Angela detola/Dedola la levadora mado Faruya

*** (8a)

Yo Agosti MoZon curat fas fe que je batexat un fill legitim de Jaume xigorello e mara filla del pau fey lo smo jauma es padri m° fermasi massa la padrina pilo Catalina levadora mado Catalina Massana 

Dit dia
Yo Pera Cogurtado curat fa fe que je batexat una filla legitima de pau luoru y margarida sa moller la xica ga nom Sozana Baing(i)a compara ausonj ugera malorqui (maiorchino) comara angela bruguei levadora mado Catalina massana  

Dit dia
Yo Pera Cogurtado curat fas fe que je batexat un fill legitim d'Angel pisquedda lo xic a nom Joga padri m° Joga Galiasso y madrina la S.ra Clara Jacopo levadora mado Catalina massana 

*** (8b)

Yo Roch de Pera prevere y curat fas fe com e fet crestia un fil de Curubinu y la mare tè 'l pare nomenat Myquel fil legitim compare mestra Myquel dyrni comare la seyora xxx camarta la levadora mado Yacomina

La madre è figlia di Michele. Evidentemente non si conosceva  il suo nome.

A xabui de dit
Yo roch de pera prevere y curat fas fe com e feta crestiana una filla de esse Farayo nomenada oana angela la filla legitima la mare mado Yoana Pala compare Antoni Rusco comara Antoxx esyana la levadora mado audribaya de li masi

Dit dia
Yo Agusti Mozon prevere curat fas testimoni que se batexat una filla legitima de pedro carsa y madalena fora sa muller la xica a nom Johana Sasilia (Cecilia) Compara m° Salvadore Carcassona comara Dona Sasilia sefa lavadora catalina basafini

Dit dia
Yo roch de pera prevere y curat fas fe com e feta crestiana una filla de baxigunilu nomenda Yoana angela filla legitima traucat cao xx compare xxx xxx xxx

*** (9a)

Nella  pagina seguente c'è la data ma non so leggerla. Ho scritto le lettere così come sembra che siano scritte.

A aobj de dit
Yo roch de pera curat fas fe com e feta crestiana una filla de Salvador Congiu filla legitima nomenada Yoana anna la mare mado Giustina compare m° gavi Fons comara la seyora anna marsua la levadora mado Catalina Massana

A rebuy de dit
 Yo roch de pera curat fas fe com e fet crestia un fil de Salvador Pala la muller Margalida bosinca fil legitim nomenat yoan marg copare mestra myquel rigner abryador comare dona Yoana Castalina la levadora mado Jacomina

aeermj@dit
Yo pere Ugurpardo prevere curat fas fe com e feta crestiana una filla de Ambroso Sacusu a nomenada marquesa es la mara Joana corsa es compara baxaget i la comara marquesa bujl levadora mado Catelina Massana

*** (9b)

ax@maig
Yo p.e/rogurpadu prevere fas fe to e feta cristiana una filla legittima de Salvador maronia anomenada juana margarida es la mara corsa /marojo copara m° pau Puig i comara la s.a Isabel verger la levadora mado Catelina Manus Bellas.

Sembra che la madre venga dalla Corsica. 

@xus de maig
Yo agosti moZon prevera y curat fas fe que se batexat exas una filla llegitima de Joga Cagaransa y sa moller Sozana Corsa la xica a nom Sozana Esparansa es compara mos(sen) Antoni Zomb comara Antonia Salonda la llevadora mado Catalina Massana.

Anche qui sembra che la madre venga dalla Corsica.

A eby de dit
Yo roch de pera curat fas fe com e fet crestia un fil de M° yau xxxxxx fil legitim momenat Yoan nucara nomenada xxxx  xxxx xxx compare m° Antoni Pons comare la senyora xxx xxxx levadora mado Massana.

Dit dia
Yo roch de pera fas fe com e fet crestia un fil de vadm Salxxx legitim nomenat Yoan Pera compare nyicanot durosu comara la seyora Quisabel Pons la mara del xic mado Francisca.

*** (10a)
jo ye Cogur jadu prevera Curat de la present Seu de la present siudat fas testimoni com vui @con lam axxij ( a 22) del present e batezat una fila de Antoni Corxxtaxxx sa nomena Sabilia es lo compara lo canongia Sarovira i la coma(ra) la S. Sabilia Carcasona.

Qui troviamo lu canongia Sarovira, altro cognome importante di quel periodo. Qui ill nome Isabella è diventato Sabilia.

Dites dies et anno
Yo Xomrom.re preve fas fe com sobre dit dia 9 any batey lu fill legittim y naturall del Melchior Bartol argenter y de ra S.a Anna sa naturall muller foren padri m° Angel Gaveryu i Margarida Pureda fons la comara. tengue nom Bert° Steve la llavadora mado faduya nuxx

sjo ye Cogm jadu prevera Curat de la present Seu de la present siutat fas testimoni com vui axxiiij (a 24) del present e batezat un fil de misser gaspar maronjo i la sa muller se nomena joan gavis barnodi es lo compara m° joan gaver i la comara la S angela Delitala

@evonij 
Yo agosti mozon prevera y cura fas fe com je batexat una filla llegitima de Sen Miguel pira sa moller Fransisca la xica a nom Sozana es padri m° Pere masull padrina la S.ra Viulante filla de m° Pere Dura gujo lavadora mado catalina Massana

Dit dia
Yo agosti mozon prevera y cura i fa fe que je batexat un fill llegitim de don Saraguciano (di Saragozza?) pedro de querqui sa moller margarida lo xic a nom joga berto padri Julià marsi jenoves padrina angela Costa llavadora mado Jacomina 

*** (10b)

A mj ae yiij
Yo roch de pera curat fas fe com ses fet crestia un fil de m° girony Fareu fil legitim nomenat antony Yoani lorens la mara la seyora viulant fonce lo compara don pedro amat comara la seyora dona Felipa Sascila la levadora mado Faruya

 Dit dia
Yo roch de pera fas fe com ses fet crestiana una filla de Bantino y la mara Catalina de putto mayor nomenada quisabel fila legitima compare don Angel comara la seyora al doula marsua la levadora mado yacomyna 

Diumenge a v de dit
Yo roch de pera fas fe com ses fet crestiana una filla de mestra Francisiquer y la mare mado aynesicca simona nomenada yoana briayin fila legitima compare m° angel carcasona la coma(ra) la seyora catalina senori la levadora mado masana

Come si nota, manca la punteggiatura. Continuiamo nelle osservazioni. 
Troviamo "mado" e "seyora". Mado è usato per le levatrici e una sola volta ho trovato "madona"; qualche volta è usato anche per le madri. Potrei azzardare e dire che "mado" si usa per le popolane mentre signora indica una maggiore considerazione sociale.
Talvolta gli uomini hanno l'appellativo "mossen", abbreviazione di mon segnor, missagnor, che si traduce con messere e naturalmente è indice di rispetto e considerazione. Era un titolo che spettava a giudici e notai e si estendeva anche a persone degne di stima.

*** (11a)

Dijous avui de dit
Yo Roch de Pera curat fas fe com e fet cristia un fil de feu Alfonso y mare mado Angela fil legitim nomenat yoan myare gavi es padri lo S° Don Salvador Satrilla padrina La s.ra Catalina Pavuras y  madopera llavadora mado johana Faruya

jo ye Cogm jadu prevera Curat de la present Seu de la present siutat fas testimoni com vui  axi del present e batezat un fil de mestre Luis texidor y de mado Barbara sa muler se nomena Pera Joan es lo copara don Pedro Amat y la comara dona Lianor bufets

@es d'Juny
Yo pere Cogurtado curat fas fe que je batexat una filla llegitima de Mason palla y de sa moller viulant palla la xica sa nomena Sozana Catalina es compara m° ause paulo comara Grasia Casiga llevadora mado johana Faruxa

Dit dia yo pere Cogurtado Curat fas fe que ye batexat un fill legitim de mestre mazino y de sa moller nosonjna lo xic a nom tomen es padri mestre Tomen farer angela de Sera Cosatella llevadora mado Catalina Massana

jo ye Cogm jadu prevera Curat de la present Seu de la present siudat fas testimoni com xxij (22) del present e batezada una filla de mosen Visent Sabul y de sa muler Tomasina Tarao senomena Joana Vjulant es lo conpara mossen andreu Sabusita comara madona Joana Bojl

*** (11b)

@ avoi, x die
Yo agosti Mozon curat fas fe que se batexat un fill llegitim de mestre Joga de Sarovira y Sozana Maloni lo xic ga nom jogaruzoni y es padri don Mateu De Seva Comara la senyora Cathalina ma gupera levadora mado johana Faruxa 

jo ye Cogm jadu prevera Curat de la present Seu de la present siutat fas testimoni com vui 9 @ij (2) del present mes de ju e batezada una filla de Sen(or) Luren de lo Fraso y sa muller Antonia Aster Se nomena Juana es lo copara m° miguel Durall y la comara Catarina Sera  
 
Yo ye Cogm jadu prevera Curat de la present Seu de la present siutat fas testimoni com vui  @iij (3) del present e batezada una filla de mestra Miguel maras i sa muler mado tasera se nomena Joana Angela es lo cupara don mateu sena y la comara Catalina Tanori

*** (12a)

@ X de juriol
Yo Agosti mozon curat fas fe que batexada una filla llegitima de Lodard de Sogo i de alana D'inorenso sa moller, la xica a nom (ange)lina et padri  mos(sen) ausoni zomb i padrina la Sra  xxx   xxxx la levadora mado Catalina Massana

Yo pe Cogm jadu prevera Curat de la present Seu de la present siutat fas testimoni com vuj axui del present e batezat un fil Antiogo Pes y Catalina i da se nomena Joan Jeronim es lo copara mi sero (messer?) Jeronim de aldo y sa comara Fransisca Sbijonna

Yo Pe Cogm jadu prevera Curat de la present Seu de la present siutat fas testimoni com vuj axui del present e batexada una filla de angel bicu i de sa muler poca de un raes es lo copara  m° angel dagardiò i la comara mado Sabilia mo se nomena Joana Angela

Yo agosti mozon curat fas testimoni que e batexada una filla llegitima de m° Fransisco Delirala i de la S.ra viulant brisguest sa moller la xica a nom Sozana Catalina  el padri don Angel xxefras i padrina la s.ra Ana marserd lavadora mado Joha Faruxa  

 *** (12b)

@ermj dit dia
Yo Agosti moZon curat fas fe che se batexat un fill de johani Mella?,  i de Maria Inazia. Lo xich a nom Nicola es padri m° tenib. Fransisco y padrina la s.a Ainiana Sera la lavadora Catalina Massana

@xxvj (26) de dit
Jo Johan Hieroni spert prevere y Curat fas fe que he batzat huna filla de M°/Agosti Torralba y de la s.ra Violant i Toralba sa muller. La cicha a nom Anna Speransa es padrì lo s.or Don Bernat Defeno y padrina la s.a Grasia Comita la  levadora mado juhana Farucha

@reej de dit
Yo Agosti moZon curat fas testimoni che he batexada una filla llegitima de Mestra Agosti Lloquino i sa muller Rosa la xica a nom Johana anna hes padri m° Jeroni de Sota mari i padrina mado Antioga moller Dintopana llayo llavadora mado Johana Faruxa

*** (13a)

Ca ejz aggaj
Yo Agosti moZon curat fas fe che se batexat una filla legitima di Angel lonquino de Bosa e de sa muller Margarida la xica ha nom Catalina es padri m° Rafel del Caval padrina braijeupran levadora Catalina manos bellas 

Dit die
Yo roch de pere prevere curat fas fe com e fet crestia un fil de mestre Tomas nomenat yoan myonelette ve fil legitim la mara nomenada mado Yoana Niori lo compare m° Giromi pale comare la seyora Francisca la levadora mado massana

Yo Johan hieroni spert prevere y curat fas fe com he feta crestiana huna filla  de Jusan de Sotju y de lorensa de Sotju sa muller y la criatura ha nom busanna es estat compara m° juhan malai y comare Seňora Johana de pedru patelu la levadora mado Catelina manos bellas

Yo johan hieroni spert prevere y curat fas fe com he feta cristiana una filla de fransisco y de mado angela del mercan compare m° Salvador Carcasona y la comara la seňora marquesa Maul la levadora mado jacomina.

1548

*** (13b)

Luglio 1548       Sono qui riportati i battesimi del 1548

Yo Angel hussamone Canonge de la Seu fas fe com he fet crestian un fill de m° pere duran menor i de la Seňora anna mir sa muller ha nom Joanne compare lu s(agnor) don Salvador de Sena comare la seňora Yeronima duran la llevadora mado Catelina massana X   a xxiiij (24) de juliol any 1548

Il padre è pere duran menor, cioè junior.

Yo Johan huronispert prevere y curat fas fe com vui a vendredia he fet cristiana huna filla de arujani querqui de eularia delupasu y querqui sa muller ha nom angela gna (è una abbreviazione di un nome)   Compare m° pere guio y Duran y comare la seňora gna de Valenti la levadora mado juhana feruha. 

Yo Angel de Sengenno prevere fas fe com vui avj de dia e fet cristiana una filla de m° piredda  fato y de angela sa moller y a nom jotta bena compare m° Anto Pons comara la s(agnor)a Grasia gnapatella la levadora mado catelina Massana   1548

Yo Johan hieroni spert prevere y curat fas fe com vui dit die se fet cristia un fill de lurentis Enne carrador y Catalina enne sa muller a nom nera es stat compare m(est)re Salvador Ferreris comare mado Violant Buil y Casu la levadora mado Catelina Manno bellas

Yo Johan hieroni spert prevere y curat fas fe com vui sobre dit die he fet christia hun fil de xxx fransisco menor y de Anna sardo anomenat Juan Compare m°/ Juan Fransisco Valent y comara la senora miquela guardiola levado(ra) mad(o) Catelina Manno Bellas

Qui si nomina fransisco menor, cioè junior.

*** (14a)

Yo Johan hieroni spert prevere y curat fas fe com vui dig(i)ous he batejat hun fil de xxxx de jacob ey dela s.a Madalena quantsa sa muller ha nom iuhan antgoni font febes. Es stat compare m° Gironi dile y comare la valansiana (Valenziana) y la levadora  latataja jaso supra.                     5                                                                                                                            
Yo Agosti Mozon prevere y curat fas fe com vui domeng(i)a @amj d’agost he xxx a batexat una filla llegitima de Quirigo Sastoi i Grasia sa moller la xica a nom Johana Llorensa, es estat padri mes(s)ere? Cosimo Corso, y padrina mado Sebastiana issa llevadora Joha Faruxa

A xbus de dit
Yo roch de pera prevere fas fe com e fet crestiana una Ila de m° mongi nunyal fila legitima nomenada juana Annes la mara mado Constansa boyl compare don Salvador de Sagula comare la seyora catalina modoreria la levadora mado Catalina Masana

Yo Johan Hieroni spert prevere y curat fas fe com vui dimecras axxmj (25) di agost he batejat un fil de m(est)re Simo calsater de barselona la mare Angela Sasansa y lo gich tr nom miquel es estat padri m(esse)re Pedro Calves Sastra y padrina la muller de m°/Pontols la levadora  latataja Jacomjna

*** (14b)

Jo Johan Hieroni spert prevere y curat fas fe com vui disapte axxviij de agost he batejat huna filla de Lunart (manca il cognome) y de Eularja Oliva sa moller la xicha Eularia larfurga lo padrì  lo seňor Don Pedro Amat y la padrina la seňora Catelina Tenoria la levadora Catataia Jacomina.
@ viij de setembre  (8 settembre)

Yo agosti mozon curat fas fe che he batexada una filla llegitima de Francisco Diana y sa muller quisabel la xicha a nom Catalina Jagona es padri mestre casina abaixador padrina mado Antioga deprama llevadora mado Johana Farupa (non è nominata la madre) 

@ m de Setembre
Yo ierom Sotja prevere i beneficiat fas fe che he batejat un fil legitim mestre Jaume Pany a nomenat at°/Johan compara m° Pere Doran menor la comara la signora Isabel jofre donsella filla de m° Sisin jofre lavadora mado farupa

Yo roch de pera fas fe com he fet crestia un fil de Anton Yuyudarenya desy la muler mado margalida fill legitim nomenat johan francesch compare m° galiasso comara la seyora perasia conta la levadora mado Catalina manos bellas

*** (15a)

a iij @  Setembre any sus dia
Yo Jerom Sotja prevere i beneficiat @de ipsa seu fas fe che e batezada huna filla legitima de M.e/to/moristo y de mado antonia mjeres filla de m.e/ Agostì Mjeres anomenada la xicha Antonia lo Compare m.° pere roger comara la s(agnor)a Catelina petropaulo filla de m.° Johan Antoni Petropaulo levadora mado Catelina Massana

Yo roch de pera curat fas fe com e fet Crestia un fill del Yoan Detola la mara viulant nomenat lo gig mateu fill legitim compare m° girony padri(na) la comara seyora yoana lobina la levadora mado Massana 

dit dia
Yo roch de pera prevere curat fas fe com e feta Crestiana una filla de mestra antony len y mado antonuya len la minyona nomenada Clara fila legitima compare Mestra pera Casatello comara la seyora cuilaria gardiola la levadora mado Catalina manos bellas

*** (15b)

@ vi de dit 
Yo roch de pera prevere y curat fas fe com e fet crestia un fil de Yuan Desona Corder (cordaio) La mara yonuangella ravira lo gig nomenat yoan agosti fil legitim conpare mestra miquel siquer. Comara mado Gratia Bosca la levadora mado massana

@viij de dit
Yo Agosti Mozon curat fas fe che he batezada una filla llegitima de mestre antoni morell y de sa moller Lulina la xica ha nom Catalina es padri m.° pere Mahull y  padrina la seňora Catalina Tenoris llavadora mado Catalina Massana

dit die
Yo roch de pera y prevere y curat fas fe com e fet crestiana una filla de Sebastià Manulla y la muller Sobrana filla legitima nomenada Magdalena conpare m° Francesco Livel comara mado Sebastiana Panyssa la levadora mado Massana

@os de Dia
Yo Agosti mozan curat fas testimoni che he batexada una filla llegitima de bango sarty y sa moller dominiga antioga La xica ha nom antioga es padri m.° Antoni Tomab padrina mado Sebastiana rignera  llavadora mado catalina masama

1573  (Nuovo libro)
Da qui in avanti non compare più il nome della levatrice.

*** (4a )

 @ 22 de fabrer 
Yo Franch Quessa pre(vere) y curat fas fe que he fet cristiana una filla lligitima vinsent sporleta y de sa muller hieronima sporleta lo compare fonch m° angel gerada la comara fonch anna gagaracho la chica te nom anna.

@ 24 de dit
Yo Fran.ch Quessa pre(vere) fas fe y curat que he fet cristia un fill llegitim de m.° J(o)ane Ruju y de sa muller Maria. Lo compare fonch m.° Juseb pangu. La. Comare. fonch Hieronima corona. Lo xich te nom jenygtt Josep

@ vi de mars 1573
Jo Baquis Mura pre(vere) y curat fas fe com he fet cristiana una filla llegitima de Jordi grego y de sa muller Cathalina  serra lo compara xxxxx la comara fora Cathalina  xxx la xica te nom Margarida

*** (4b)

@ 27 de dit 1573
Jo Fran.ch Quessa pre(vere) y curat fas fe com he fet cristia un fil llegitim de xxx carbony y de sa muller maria carbony lo compara fonch m.° Juan llores la comara fonch esperansa grussu lo xic te nom juan llores

@ 18 de dit 1573
Jo Fran.ch Quesa pre(vere) y curat fas fe com tinch fet cristia un fil. llegitim de antoni pisqueda y de antonia sa muller lo compara fonch m Jan.e Guso la comare fora Juana Calnessa lo xic tr nom joroja

Jo Agusti Mura prevera y bonyficjat de la cat(hedral) de lalguer fas fe com he fet crestiana huna filla gusti med del mag seňor angel de dies quets y de la nobla s(agno)ra dona francisca de setrillas y bojls lo compara fonch lo noble don pera nofra de ferreras la comara fonch la nobla lanaei marquesa jsabella la xiqua te nom palonja jsabel philipa lasandria  A 9 de febrer 1573


Non capisco come la data dell'ultimo atto sia del mese di febbraio se le precedenti sono di marzo.
Ora prendo un altro libro, di due anni dopo.

Jener 1575

*** (44a)

En nom de la santa trinita pare fil y esperit s(an)t comesam lo any nou de MDLxxv. Plaia al S(agn)or lo vairam hacabat en sarvjsi del s.vinij (parola abbreviata che non capisco) descans de nostras confiensies Amen

Jo pere del Esprego pre(vere) y curat fas fe com tinch feta cristiana una filla llegitima de m(estr)e Gavi sayo y de samuler magdalena. Lo compare fonch m(estr)e Jan.e grigory dura. La comara fonch esperansa valenti als sanna. La xicha te nom Juana Eullaria

*** (44b)

A 4 de dit
Fas fe io p.e delm.e canonge que e fet cristiana una filla legitima de mos(sen) Pedro Paulo de Quersa y de lianor samuller compara fonch mos(sen) Antoni Madresa comara la s(agnora)a Anna Casatella la xicha se nomena Johana Anna

@ 6. de dit                         1575
Jo p.e del Esprego pre(vere) y curat fas fe com tinch feta cristiana una filla llegitima de Jsca ang.o Escarpa y de samuller Cathalina lo compare fonch m.e antoni pati. La comare fonch riycla marogna. La xicha te nom Juana Isabella

@ 9 de dit                          1575
Jo p.e Esprego curat fas fe com tinch feta cristiana una filla llegitima de m.e Jusep ficcollo, y de sa muller antonia Ficcolo ales Devilla. Compare fonch m.° mjguel caselins. La comare fonch Gratia Carbonel. La xicha te nom Anna Gratia

*** (45a)

@ 10 de jener 1575
Jo p.e del Esprego pre(vere) y curat fas fe com tinch fet cristia un fill llegitim de Jna Marogio y de samuller dominiga. Lo compare fonch patro Antonio Masala y la comare fonch  (manca il nome della comare) Lo xich a nom Gaspar Melchior Baltesar

I maschi battezzati nei giorni dell'epifania ricevevano spesso i nomi dei Re Magi.

@ 13 de dit 
Jo p.e del Esprego pre(vere) y curat fas fe com tinch fet cristia un fill llegitim de m.e basijngio contana y de samuller margarida. Lo compare fonch m.° jria migtt chrena. La comare anna asmar. Lo xic te nom Hierom

*** (45b)

Dit die
Jo p.e Esprego fas fe com tinch fet cristiana una filla llegitima de Bertolo Escarpa y de samuller Cathalina. Lo compare fonch m(estr)e Jaume fionger, la comara Esparansa Caluas. La xicha a nom Vitoria

@ 15 de dit 
Jo p.e del Esprego pre(vere) y curat fas fe com tinch fet cristiana una filla llegitima de m.° ag.e Pisquedda y de samuller: (manca il nome) Lo compare fonch don Sarafi Santelias. La comara Fransisca Lopez. La xicha te nom Isabel.

Dia de dit          1575
Jo Agusti mura curat fas fe com e feta cristiana una filla legitima de misser muira la mara a nom asperansa muira lo compara fonch misser peiro ag to marti la comara fonch la s(agno)ra Sibilia carcassona. La xicha te nom Juana arina  

*** (45b)

@ 16 de jener 1575
Jo p.e del Esprego pre(vere) y curat fas fe com tinch fet cristiana una filla llegitima de m.e Iňa Morel  y de sa muller Hieronima. Lo compare fonch m.e Franch pin(n)a Pintor La comare fonch Fran(ses)ca Alsiator.  La xicha te nom Isabel

@ 17 de dit 1575
Jo agusti mura curat fas fe com e fet cristia un fill ligitim de patro balthasar boc. La mara a nom yohanangela boc  lo compara fonch mi(s)ser gregori issao la comara fonch la s.ra viulant assac. Lo xich te nom yohan antoni

Jo agusti mura curat fas fe com e fet cristia un fill ligitim de mos(sen) mingo ponti la mara a nom catelina ponti. Lo compara fonch m.° Cal fion olivas la comara fonch la s.ra angela lopes. Lo xich a nom yohan fransesch antoni

*** (46 b)

@ 23 de dit 1575
Jo p.e del Esprego pre(vere) y curat fas fe com tinch feta cristiana una filla llegitima de m.° Fran(ses)ch del Esprego y de sa muller Yuana. Lo compara fonch m.e Angel de Busqueto. La comare fonch Cathalina Delitala. La xicha te nom Juana Cathalina

Dit die
Joem Esprego prevere fas fe com tinch fet cristia un fill llegitim de Sabastia virdis y de sa muller Cathalina. Lo compara fonch m.° Jua Ant.o Sanna. La comara fonch Isabel Deprado. Lo xich te nom Sabastia.

Dit die
Joem Esprego curat fas fe com tinch fet cristiana una filla llegitima de jua aragones y de sa muller antonia. Lo compare fonch m° franch rado y comare fonch ysabel olivera. La xicha te nom Antonia

*** (47 a)

@ 30 de gener 1575
Jo p.e del Esprego pre(vere) y curat fas fe com tinch fet cristiana una filla llegitima de  p.° hieronj Brui y de sa muller Esperanza Brui y Pigorello Lo compara fonch m.° J.e ferrer. La comara fonch Eularia: perre: La xicha te nom Cathalina y eullaria

@ 30 de Jener     1575
Jo Agusti mura curat fas fe com e fet cristia un fil de antiogo usaj la mara a nom antonia mura lo compara fonch m.° Fransesch gegarosco la comara fonch la s.ra viulant tolla lo xich a nom Salvador.

*** (47 b)

@ 2 de febrer 1575
Jo Fran.ch Quessa prevere y curat fas fe que he fet cristia un fill legitim y natural de baingio corsu y de sa muller busana corsu Lo xich es nomenat Baingio. Lo compare fonch m.e Yeromi Ferret la comare Catelina Ulino

Dit die jo Salvador pinna prevera fas fe que he feta cristiana huna filla del s.r m.° Gaspar gio y duran y de la s.a Violante giona y yagaraxa coniuges. Fonch lo compara lo s.r m.° Antoni Detola comara la s.a Anna yagaraxa. La xicha a nom maria Anna

@ 3 de dit
Jo p.e del Esprego pre(vere) y curat fas fe com tinch fet cristia un fill llegitim de Pedro Sanna i moser desi tallers y de sa muller Hieronima Sanna. Lo compare fonch Fransesch Guiso y dura la comare fonch Cathalina pira la xicha te nom Jna Fran.e

@ 3 de dit
Jo agusti mura curat fas fe com e fet cristia un fil ligitim de angel demudada la mara a nom  la mara a nom Fransina Mallaria lo compa(ra) fonch misser oratio butiler la comara a nom Yohana nate. lo xich a nom Yohan Fransesch blai


1577

@ 21 de dit 1577
Yo Fran.ch quessa curat fas fe que he fet cristia un fill legitim y natural de m.e domin.co de campo y de samuller yuhana de campo lo xich es  nomenat yuhan bachis lo compare fonch m.e monserrat vidal la comare la s.a Sicilia (Cecilia) monzoig

A 23 de dit
Yo Salvador pinna fas fe que he fet cristiahun fill llegitim de pedro vaca y de miquela samuller compara m.° jaume gio y duran comara la s.a margarida carbonella lo xich a nom Sabestia la madrina mado grazia conquas (Concas)


Dia 116 a Bat

1577     27 Gennaio 1577
@ xxvii   1577
Yo agusti mura curat fas fe com  e fet cristià un fil ligitim de mestra Salvador aschano la mara a nom mychaella aschano lo compara fonch m° dionis font la comara fonch la s.ra viulant rocha lo xich a nom mallioi gavi.

@ 29 de jener   
Yo pera ioan bonaldo c(ur)at fas fe com e fet christiana una filla de mossen piso y de seňora margarida piso y faura lo compara fonc mossen agosti saria la comara fonc seňora ioana garida la xica se nomena ioana grazia.   

Dit die
Yo franch quessa curat fas fe que he fet cristia un fill legitim y natoral de blay de Serra y de samuller catelina de serra lo xiches nomenat yuhan baptista Sabastia. Lo compara fonch m° lluis gallo la comare ysabel llopes.

Dia 116 b Bat

1577     27 Gennaio
@ xxvii   1577
Yo agusti mura curat fas fe com  e fet cristià un fil ligitim de mestra Salvador aschano la mara a nom mychaella aschano lo compara fonch m° dionis font la comara fonch la s.ra viulant rocha lo xich a nom mallioi gavi.

@ 29 de jener   
Yo pera ioan bonaldo c(ur)at fas fe com e fet christiana una filla de mossen piso y de seňora margarida piso y faura lo compara fonc mossen agosti saria la comara fonc seňora ioana garida la xica se nomena ioana grazia.   

Dit die
Yo franch quessa curat fas fe que he fet cristia un fill legitim y natoral de blay de Serra y de samuller catelina de serra lo xiches nomenat yuhan baptista Sabastia. Lo compara fonch m° lluis gall la comare ysabel llopes   

 Dia 117 a    Bat

1577     27 Gennaio
Dit die
Yo fran.ch quessa curat fas fe que he fet cristia un fill legitim y natoral de blay de Serra y de samuller catelina de serra lo xich es nomenat yuhan baptista Sabastia. Lo compara fonch m° lluis gallo la comare ysabel llopes   

@xxx de dit    Gennaio 1577
Yo fran.ch quessa curat fas fe que he fet cristiana una filla legitima y natoral de m.e lluis llaner y de samuller yuhana llanera la xicha es nomenada speransa doroteia lo compara fonch m° michael olives la comare la s.ra fran.ca saona

Non  è chiaro se Llaner sia un cognome o il mestiere di mestre Lluis che poi probabilmente è diventato il cognome di famiglia.

@ xxxi de dit  Gennaio 1577
Yo fran.ch quessa curat fas fe que he fet cristiana una filla legitima y natoral de m.e orazio napolitano y de samuller esperansa napolitana alias quessa la xicha es nomenada anania gratia lo compare fonch m° geroni durat la comare la s.a fran.ca Saona

Anche qui troviamo un cognome che potrebbe invece indicare la provenienza, Napolitano, che poi potrebbe essere diventato il cognome della famiglia.

Dia 117 b    Bat

Dit dia
Yo fran.ch quessa curat fas fe que he fet cristia un fill legitim y natoral de m.° escalant y de samuller speransa escaloni lo xich es nomenat diego lo compare fonch m.° pere dorens la comare angeleta de lu fraso

@ xxvi de dit
Yo fran.ch quessa curat fas fe que he fet cristiana una filla legitima y natoral de patro Salvador pistes y de samuller yuhana pistes la xicha es nomenada speransa Lo compare fonch m.e sebstia serra la comare la s.ra yuhana riguera

@ 3 de dit     marzo 1577
Yo g.e del Esgryo pre.re y curat fas fe com tinch fet cristia un fill llegitim de m.e hieroni guso y dura y de sa esposa fransisca guso y porcu lo compare fonch m.° bernat paisigoc la comare fonch eullaria gusò lu xich te nom gaspar miquel fransesc.
     
Dia 121    b    Bat

@ 9 de dit      marzo 1577
Yo agosti mura curat fas fe com e fet cristia un fil de johan sardo la mara a nom Duminiga sarda lo compara fonch m° baltasar buschett la comara fonch la s.ra asparansa albert lo xich a nom baltasar mateus

Dia 122  a  Bat

Dit die    marzo 1577
Yo agusti mura curat fas fe com e feta cristiana una filla de basili masayu la mara te nom yeronima concha lo compara fonch m.° oratio napolitano batigu la comara fonch mado asperansa sanz la xicha a nom potentiana

Yo agusti mura curat A 9 de mars fas fe io del m.e canonge que e feta cristiana una filla del s. capita viues y de la s.ra madalena viues y nin la xicha senomena joana ysabel luisa compara lo R.t c° vivi comara la s.a ysabel pernes
    
Dia 122    b    Bat

@ xi de dit   1577
Yo agusti mura curat fas fe com e fet cristia un fill ligitim de m.° antonj yauj saquena la mara a nom angela saquena lo compara fonch lo s.or ??? fratin  la comara fonch la s.ra fransisca  lo xich a nom michael angel

Dit die
Fas fe yo agusti mura curat com e feta cristiana una filla legitima de martinj tedde la mara a nom lucretia tedda lo compara fonch mestra antoni bati la comara fonch la s.ra caterina j oredas la xicha a nom Caterina

Dia 125    b    Bat 

1579

@ 25 de dit  1579
Fas fe yo agosti mura prevere com tinch feta cristiana una filla de m° pera guio y durant la mara a nom eularia guiona y durana lo compara fonch m° gaspar durant la comara a nom dona aňes de abella y senna la xicha senomena Jeronima clara 
@ 27 de agost 1579
Yo Ant.o sess fas fe que he fet cristiana una filla de jaume ruio y de maria sa moller lo xich te nom agostj lo conpare fonch m.° agosti sarria la comara llianor naconj la madrina mado viulant luresj
Dicto die
Fas fe yo Ant.o Sess que he fet cristiana una filla de ant.o ppolj y de anna sa moller. Xich te nom Sebastia lusurgia lo padrj te nom basesto fort la comara te nom s.ra esperansa fara la madrina te nom mado violant luresj 

In alcuni degli atti a partire dal 1570 è citata anche la madrina oltre al compare e alla comare. 

Dia 199    b     Bat 






Per approfondimenti, chiarimenti e oservazioni: tilgio@virgilio.it